Indiscutiblement la Vall d' Àssua és terra de pastures.
Aquest fet ha marcat ancestralment la gran tradició ramadera que encara actualment té la vall. L'ovella ha estat el recurs econòmic per exel·lencia, l' animal per al qual i del qual es vivia.
sábado, 12 de junio de 2010
El parlar
El pallarès és un dels dialectes més conservadors a causa d' haver-se desenbvolupat en unes condicions geogràfiques i històriques molt concretes.
A la Vall d' Àssua, com a tot el Pallars, es parla el dialecte pallarés, que hem de situar dins la zona lingüística del dialecte nord-occidental. Així, el català nor-occidental i el valencià pertanyesn al català occidental i per aixó, quan sentim un valencià, trobem que s' expressa d' una manera molt semblant a una persona de la nostra comarca.
Els renoms dels pobles
Aquesta mena de burla en forma de nom dóna una idea del tarannà burlesc i bromista de la gent de muntanya.
El costum de buscar un qualificatiu despectiu o un mal nom per a cada poble, tampoc no és exclusiu de la vall sinó que trobem a tots els pobles de la comarca. En record de les llargues vetllades a la vora del foc en què s' explicaven històries fins entrada la nit, avui encara no hi ha trbades sense que hi surti aquella anècdota divertida que va passar fa una colla d' anys i que continua despertant els riures de tothom.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)