Indiscutiblement la Vall d' Àssua és terra de pastures.
Aquest fet ha marcat ancestralment la gran tradició ramadera que encara actualment té la vall. L'ovella ha estat el recurs econòmic per exel·lencia, l' animal per al qual i del qual es vivia.
sábado, 12 de junio de 2010
El parlar
El pallarès és un dels dialectes més conservadors a causa d' haver-se desenbvolupat en unes condicions geogràfiques i històriques molt concretes.
A la Vall d' Àssua, com a tot el Pallars, es parla el dialecte pallarés, que hem de situar dins la zona lingüística del dialecte nord-occidental. Així, el català nor-occidental i el valencià pertanyesn al català occidental i per aixó, quan sentim un valencià, trobem que s' expressa d' una manera molt semblant a una persona de la nostra comarca.
Els renoms dels pobles
Aquesta mena de burla en forma de nom dóna una idea del tarannà burlesc i bromista de la gent de muntanya.
El costum de buscar un qualificatiu despectiu o un mal nom per a cada poble, tampoc no és exclusiu de la vall sinó que trobem a tots els pobles de la comarca. En record de les llargues vetllades a la vora del foc en què s' explicaven històries fins entrada la nit, avui encara no hi ha trbades sense que hi surti aquella anècdota divertida que va passar fa una colla d' anys i que continua despertant els riures de tothom.
Els Marges
De vegades s' enfilen per parets dretes, talment serps arrapades al relleu, només per separar propietats, sovint divideixem els camins veïnals dels camps, i a voltes, com en el cas de la serra del castell de Torena, es veuen allà, al lluny, fent de carena nd' una muntanya.
Cal distingir-ne dues parts ben diferenciades: la base del mur, formada per pedres disposades horitzontalment, i la part superior, també anomenadacrestellera o captellera, depenent si les pedres s'on disposades de forma vertical o horitzontal respectivament. Les pedres es col·locaben ben atapaides les unes amb les altres, verticalment i de costat, de manera que la pròpia pressió entre elles impedia que caiguesin. De vegades, si es tenien pedrtes prou grans, impossibles de caure al pas del bestiar, es col·locaven estirades. Són les capterreres.
viernes, 11 de junio de 2010
jueves, 10 de junio de 2010
miércoles, 9 de junio de 2010
La caça
Tant si és porc senglar com si es isard dels productes sempre en fan guistas els fan sempre amb tota mena d'ingredients. El poden deixar durant una nit amb vi i despres fregir-lo amb tota mena de verdures i de licors i vins.
Les truites
Tan si són de l'Estany o del riu lo més típic de la vall es cuinar-les a la brasa o fregides tot i que també es poden fer farcides amb cansalada.
Les herbes per l'amanida
Que es tenen que collir quan just surten les fulles i no s'han empuiat.
Xicoies: Que es troben en camps que hi han estat animals i en camps que no han passat animals .
Ruelles: Que s'han de cullir abans que surti la flor vermella perque són un poc aspres.
El sarros i les greixes: Que sobretot en menjaven els pastors perquè sortien a les pletes de les auvelles.
La farina
Un plat conegut com a baste de farina eren les sopes conegudes com a farinetes.Que es feien quan feia fred i grans nevades, s'havia de fer un bon brou i llavors s'havia de posar botiffarra de sang i ceba ben tallada. Després de deixar que es fes ben espes es menjaven ben calentes.
També es coneixen les sopes de pa que encara sen fan a les cases de la vall.
Trumfes i col negra
Trumfes es el nom de patata al Pallars.
Les trumfes s'acompanyen de verdures. Com col que es deixe que es rusteixi amb el fred i així diuen que està més bona. S'agafen les patates i les verdures com la col i es posa a bullir que també s'acompanyen amb les rostes talls de cansalada fregits que quedin cruixents.
Codony i la pera de Cardós
Aquestes dos fruites només es poden menjar cuites.
Les peres també s'afegeixen a la bianda(escudella) que dona el punt de dolç.
També trobareu l'allioli de les dos fruites que es molt fi i no es repeteix com l'allioli de sempre.
Les postres
Prunes amb conyac, neules, ametlles garapinyades. Tots aquestos postres i d'altres són tots tipics i fets a casa que a base de fels un ramat de vegades ten surten de nous.
Com el famós Filibert de casa Kiko. El van començar a fer ells i ara ja es poden demanar a tots els restaurants de tota a la comarca.
Els bolets.
Els primers bolets que es cullen són les carreretes i després els moixarrons que els dos s'acomapnyen amb carn i també es poden fer truites.
Gastronomia
La gastronomia en la Vall d'Assuà i pots trobar:
Corder, conill, vaca bruna, porc, pollastre,la caça, les truites,els bolets,formatge,les herbes per l'amanida, la farina les patates i la col negra, els ous el codony , la pera de Cardós i les postres.
El corder: és l'animal emblemàtic de la vall dAssuà. És la principal font que es dedicava la gent i de la cual sen vivia.
El conill: És un dels animals que també sempre s'han tingut a casa i del cual sen treien moltes proteïnes i és fàcil cuinar-lo perquè té moltes varietats de fer.
La vaca: Això de menjar vedella es molt modern. Abans a les cases només es menjava carn de vedella quan una vaca o vedell s'accidentava. Es reinflava o es moria per una causa diferent a la malaltia.
El porc: Tot i que no es molt costum tenir porcs encara hi ha algunes cases que en tenen. Amb algunes cases encara es mata un o dos porcs a l'any i s'aprofita tot. Lo més comú en menjar es el xolís, pernil i facit de carnaval.
El pollastre: A totes les cases es tenen pollastres pel consum d'ous. Abans menjar pollastre era una festa ben grossa però ara sempre sen menja. Tot i que la gent encara continua pensant que el pollastre es més bo el de casa.
martes, 8 de junio de 2010
L' antiga mineria
La mineria ha estat molt important a tot el Palars Sobirà, de forme que la vall d'Àssua també compta amb antugues explotacions, localitzadessebretot en les clcàries del montsent. Cal destacar la mina d' amiant del barranc d'entremonts , mineralització origiada pel calor del magma granític. A la vessant es de Montorroio hi hagué una mina de manganès, on els minerals rebleixen bossades d'origen càrstic. A Saurí s' expoltaren uns filonetx de plom en les calcàries i pissarres de Llessui. Aquestes últimes presenten sovint mineralitzacions de ferro que foren wxplotades prop de Llessui.
lunes, 7 de junio de 2010
Fa pocs anys la vall d' Àssua era coneguda perquè hi havia una estació d' esquí, la pista d' esqui va ser tancada per el vent que feia, perquè senpor-tava la neu i com que no hi havia canons de neu artivicial semportava la neu. Avui es coneix per la seva bellesa per ser un espai on la vida corre de puntetes, sense fer soroll, i també, perquè fora part del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
La Caça i la pesca
*La caça a la vall d' Àssua es fa per dues àrees privades de caça:
La L-10.431, gestionada per la Ssocietat de Caçadors Torena de Llessui i amb una superfície de 4.468 hectàries, i la Societat de Caçadors Vall d' Àssua de Rialp. Totes dues àrees són més aviat per als socis.
*La pesca a la vall, tot i que les disposicions poden variar d' un ayn a l' altre, per norma general es pesca al riu de Sant Antoni i als seus afluents, i als estanys de Mainera.
S' ha de respectar la longitud permesa dels peixos pescats, que es compta des de l' extrem de la boca fins al punt mitjà de l' aleta caudal.
La fauna
És la pròpia de la muntanya mitjana i alta. Destaquen sobretot les importants poblacions d' aus carronyaires, que s' aprofiten de la intensa activitat ramadera de la vall.
Pel que fa a mamifers tenim el porc fer, la guineu, la rata paniquella, el teixó, l' esquirol, els conills i les llebres, els talps i els petits rosegadors, l' isard, el cabirol i l' ermini, com els més representatius.
Pel que fa a mamifers tenim el porc fer, la guineu, la rata paniquella, el teixó, l' esquirol, els conills i les llebres, els talps i els petits rosegadors, l' isard, el cabirol i l' ermini, com els més representatius.
El clima
El clima de la vall és mediterrani de muntanya i, a partir dels 1500 metres, alpí. Això vol dir que es sec i assolellat a l' estiu, amb les típiques tempestes de tarda, i fred i nivós a l' hivern. La tardor i la primavera acostumen a ser plujoses. En general, la temperatura ambiental disminueix amb l' altitud (1 ºC meyns cada 150 m de desnivell, com a mitjana) i com més amunt més presipitacions hi ha. Quan el Montseny porta barret, al cap de dos dies plou.
domingo, 6 de junio de 2010
Montsent de Pallars
El montsent de Pallars és una muntanya de 2.882,7 m. Pertany als municipis de la Torre de Capdella i de Sort, el darrer dins de l' antic terme de Llessui. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic ( referencia 262073001).
Cases de fusta, pedra i pissarra
Baixant de les pastures d' alta muntanya, i seguint el camí que ens marca el riu, trobarem els rics i espessos boscos pallaresos. Un altre dels referents paisatgistics de la comarca, que s' han convertit, fins fa pocs ayns i encara ara en alguns casos, en una de les fonts de riquesa aconòmica per a pobles i minicipis.
La fusta ha comportat una important especialització cultural que defineix una bona part de la imatge arquitectònica de la vall.
martes, 1 de junio de 2010
EL TURISME A LA VALL
A la Vall d' Àssua hi han molts camins que de terra que sovint hi va molt gent de turisme per coneixer el que es tota la natura de la Vall. Sovint solen ser uns camins llargs i de terra que són els mes normals però hi han d' altres que han sigut esfaltats hi tot. També a la Vall d' Àssua es pot gaudir de pujar muntanyes com el Montsent i altres. Es un indret que es pot gaudir dels seus paisatges i els seus magnifics llacs.
LA GEOLOGIA I LES PLANTES
Les pedres de la Vall d'Àssua més abudants són calcàries,gresos i pissarres, que es van dipositar en l'antic oceà. Es poden trobar diferents tipus de roques bastant antigues com per exemple el granit que es el resultat de la cristalització del magma. Els gresos provenen de la cimentació de sorres acomulades en el mar i les pissarres sónles argiles que s' han fet a elevades condicions de temperatura i pressió. A la vall d' Àssua s' hi poden observar tres tipus de vegetació totalment diferents com per exemple l' obac, vegetació de ribera com el vern, salse, clops, avellaners, noguers, freixes, oms, albans, etc. També podem trobar el roure martinenc, d' influencia eurociberiana i, m{es amunt, es troben els prats i pastures d' alta muntanya.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)